Nor torna a la llar després d?una important operació quirúrgica. Ningú no ha estat amb ell a l?hospital i ningú tampoc no l?espera a casa. Les hores de convalescència es van omplint de records. A poc a poc retorna el final de la seva relació amb la Sol, les misèries dels amics i companys, la doble moral de la seva antiga família... i també la reminiscència d?altres temps, molt més llunyans, però que han marcat igualment el seu present i sospita que fins i tot els orígens i el destí del seu país. Així es va completant un teixit de personatges que, com en un joc de miralls, van definint un mosaic de culpes i penitències, de somnis i esperances d?una nissaga catalana al llarg del segle XX.Mitjançant una estructura suggeridora i un amplíssim registre lingüístic, Adéu-suau construeix una narració que endinsa el lector en l`univers de la memòria, la història i la identitat, i no només la dels personatges sinó la historia i la identitat del nostre país. Un llibre fascinant que sap retratar un món d`una actualitat absoluta, amb uns protagonistes mancats d?orígens i de referents i sempre en conflicte entre l?horitzó d`expectatives i la realitat. ?...la majoria dels personatges i de les situacions, al començament de la ficció, són absolutament normals: gent corrent, representativa de tots els grups socials, que viu una existència banal. Però això és precisament el que interessa a Isabel-Clara Simó: d`una banda mostrar com allò que és imprevisible, excepcional pot sorgir, trastornar l`ordre establert i revelar personalitats i realitats impensables, i més encara, mostrar tot el que amaga l`aparent normalitat, el que oculten les relacions civilitzades. L`escriptura és com un escalpel que aixeca capes i més capes per escorxar de viu en viu fins a deixar ben visible el nucli de desraó de cadascú.?Anne Charlon, L`Aiguadolç?Hi ha encara un altre aspecte en la manipulació de tot plegat, i és la forma ?i l`ofici? com projecta tot aquest material de base i aconsegueix transmetre la sensació de naturalitat a partir de la varietat d`uns mecanismes narratius que garanteixen la complicitat del lector des de la primera paraula.? Andreu Sotorra, AvuiIsabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) és una de les principals representants de la narrativa catalana contemporània. La seva carrera literària va iniciar-se amb el recull de narracions És quan miro que hi veig clar (Premi Víctor Català, 1978), al qual seguiren, entre d?altres títols, Ídols (Premi de la Crítica dels escriptors valencians, 1985), Històries perverses (Premi de la Crítica Serra d?Or, 1993), La salvatge (Premi Sant Jordi, 1993) o Hum... Rita!: L?home que ensumava dones (Premi Andròmina de narrativa-Premis Octubre, 2001). Les seves darreres obres ?Si em necessites, xiula (2005), Angelets (2004), El gust amarg de la cervesa (2002) o Una ombra fosca com un núvol de tempesta (2002)? han estat publicats per Edicions 62. Simó és també doctora en filologia romànica i ha estat professora de la Universitat Pompeu Fabra i Directora de Gestió Cultural de la Institució de les Lletres Catalanes.

Durant els últims anys de vida de la Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó va compartir amb ella moments d?oberta i franca amistat. Escriptora, periodista i actriu ocasional Montserrat Roig ha estat una de les dones que han deixat més empremta en la societat catalana dels últims temps. Ara, catorze anys després de la seva mort, Isabel-Clara Simó ha volgut copsar la polièdrica figura de Montserrat Roig, una dona compromesa, lliure, ambiciosa, admirada per la gent, però sovint incompresa malintencionadament per alguns sectors. Biografia i homenatge, sí, ens diu l`autora, però també un intent de sintetitzar les valuoses aportacions de Roig en diferents àmbits: el feminisme, la literatura, el periodisme, etc. «Malgrat l`amistat, malgrat l`admiració, no voldria que aquest llibre esdevingués un panegíric de l`autora barcelonina. És un homenatge, això sí, però no hi ha cap intenció de convertir en "santa" una dona lliure, decidida, ambiciosa i d`una personalitat abassegadora. I és el curiós lament per una pèrdua.» Isabel-Clara SimóIsabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), doctora en filologia romànica, ha exercit l?enseyament i el periodisme (En legítima defensa, recull dels articles publicats a l?Avui). Escriptora extremament versàtil, va entrar en el món de la literatura amb el recull de contes És quan miro que hi veig clar (Premi Víctor Català 1978). Les seves nombroses obres l?han feta mereixedora dels premis literaris més importants: el Premi Crítica Serra d?Or 1993 per Històries perverses, el Premi Sant Jordi 1993 per La salvatge, el Premi València de Literatura 1995 per La innocent, o el Premi Andròmina de Narrativa 2001 per Hum? Rita! L?home que ensumava dones. Altres obres remarcables que l?han convertida en una de les autores més llegides en llengua catalana són: Júlia, El Mossèn, El professor de música, El gust amarg de la cervesa, T?imagines la vida sense ell? i Angelets.

XLIII Premi València de Literatura.A en Miquel, un funcionari molt atípic de Benestar Social, li canvia la vida quan una de les seves "clientes", l'Elisa Solbes, li demana ajuda per aclarir l'acusació d'assassinat que recau sobre Vicent, veí i protect

Víctimes, dimoniets, trapelles o esporuguits, tendres i cruels, malcriats o directament dolents..., reals com els de la vida mateixa són els infants protagonistes dels relats d`Angelets. Defugint els tòpics i les falses aparences, Isabel-Clara Simó ha mirat cara a cara els nens i ha descobert que la tan celebrada infància sovint calla veritats inconfessables: les pors, la solitud, la conflictiva relació amb els adults... Deu contes reveladors que mostren la cara fosca de la idealitzada infància, una realitat gens confortable i sorprenent, i també reveladora per a tots aquells que algun dia, quan érem nens, vam desitjar la mort del pare. Com el caixista encarregat d`imprimir La casa de nines, de Katherine Mansfield, quan llegim aquests contes reconeixerem els altres infants i a nosaltres mateixos quan érem petits, i exclamarem: "Vaja si són de veritat, aquests nens!!"Angelets presenta deu relats corprenedors que ens revelen les veritats inconfessables de la infància